jueves, 6 de marzo de 2008

Democràcia de segona

La democràcia és aquella paraula que tant ens reconforta quan la sentim i, a la vegada, aquella paraula que ens indica que el poder està en mans del poble. Així, d'aquesta manera, tots els ciutadans que vagin a votar el pròxim diumenge dia 9 de març a qualsevol de les forces polítiques que es presenten, són sabedors que els seus vots es transformaran en diputats que, al seu temps, defensaran els seus interessos a Madrid. La paraula democràcia, però, indica al meu parer, una altra sèrie de valors: respecte, solidaritat, coherència, seriositat, etc. No és democràcia, per exemple, un debat polític on només estiguin representats dos de les forces polítiques que es presenten a les eleccions, això no és democràcia. Tampoc és democràcia que alguns partits polítics, amb la finalitat d'aconseguir els vots dels ciutadans, utilitzint l'engany i la demagògia per a convençer i manipular a la gent.

Per sort, però, no tots els partits polítics fan servir les mateixes formules. Fem un petit repàs general dels partits polítics que es presenten a les eleccions del diumenge: per una banda, n'hi ha que s'empenyen en fer servir la demagògia, per una altra banda, n'hi ha que enganyen directament a tot l'electorat i, finalment, trobem alguns que són més seriosos i que per tant, no fan ni de l'engany ni de la demagògia la seva bandera.

Arribats a aquest punt, vull dir que m'ha agradat viure d'una manera relativament intensa aquesta campanya política. És realment gratificant veure com hi ha gent que es vol sumar a un projecte polític seriós, coherent, tolerant i catalanista. Però al mateix temps, també es decepcionant i frustrant observar com els que presumeixen de catalanistes i independentistes, es sumen, juntament amb el PSC (PSOE) i ICV, amb el nom d'entensa per a formar part d'una candidatura al senat. És lògic reclamar la indepència quan vas de braçet d'un partit espanyol a unes eleccions? Però si volem anar un poc més alluny, és lògic demana la independència de Catalunya quan es va preferir abans fer President de la Generalitat a un home del PSOE que a un catalanista com Artur Mas? És lògic el fet de deixar perdre aquesta oportunitat per a crear un govern fort i catalanista a Catalunya i que causes por i respecte a Madrid? No ho és.

I al perdre aquestes oportunitats per interessos partidistes, i després de la penosa legislatura de Zapatero, ens hem trobat que des de Espanya, li han faltat el respecte a Catalunya. Una nació que ha estat el motor econòmic i industrial que ha modernitzat a l'estat i a totes les seves comunitats autònomes, ara no està respectada. I és que les promeses incomplertes de Zapatero pasaran a l'història de Catalunya: "Aprovaré el Estatuto que se aprueve des de Cataluña", "cediremos la gestión de los trenes", "se va a desarollar completamente el nuevo Estatut",etc. A això, se li ha d'afegir les apagades de Barcelona, la crisis de les rodalies, la crisi econòmica,etc.

Però, tot i aquesta falta de respecte, tot i aquests insults no verbals cap a tota la població catalana, resulta que el proper diumenge hi ha moltes opcions de què el Partit Socialista guanyi una altra vegada les eleccions aquí a Catalunya. Increïble però cert. Tal com diu Jordi Pujol: "se'ns estan escupint a la cara i ens pensem que són gotes de pluja!". Reaccionem! estem davant d'unes eleccions importantíssimes que decidiràn alguna cosa més que uns govern socialista o un govern popular. Estem davant d'unes eleccions davant de les quals el nom de Catalunya està en joc. Estem davant d'unes eleccions en les quals Catalunya pot tornar a ser respectada o bé continuar sent un joguet en mans dels interessos partidistes. Què pensaran els socialistes si desprès de tot els votem? doncs que se'ns podran tornar a enriure a la cara.

Falten pocs dies per a les eleccions. Pensem i reflexionem. Parle'm. Debatim. Crítiquem. Però sobretot, abans d'introduit la butlleta a dins de la urna, penseu que d'aquell vot depèn una Catalunya forta o bé una Catalunya dèbil. Una Catalunya respectada o una Catalunya no respectada. Vosaltres decidiu.

Vull acabar amb una frase de la pel·lícula de Gladiator: "Si no me respetan es porque no me aman".

Moltes gràcies.







4 comentarios:

Anónimo dijo...

Ei Franki. Em sembla una molt bona idea que comencis de nou un bloc per expresar les teves idees, en aquest cas, polítiques.

En respecte a l'entrada, m'agradaria que en fesis una de nova, valorant dues idees: el possible pacte amb el PP si escau i, en conseqüencia, com actuaria CiU devant del Transvassament

No vull que ho aclaris per mi, ja que tinc bastant clar el paper de CiU. Sinò per tota aquella gent que potser escoltant-te s'apassioni una mica més per la política, entengui la importancia del seu vot i vegi clar que votant a uns, pots arribar a beneficiar als altres.

I de postre, podries fer una valoració de com afectarà a CiU el desafortunat atemptat contra l'ex-conseller del PSE, Isaías Carrasco? Gràcies!

Francesc Mateu dijo...

y una maratónnnnnnn, uooouooouooooooo (8)

Francesc Mateu dijo...

Weno, ara en serio, CIU no pactarà amb el PP i tampoc recolzarà cap transvasament!
Pel que fa a l'atemptat, l'únic que por sortir "beneficiat" és el PP.

amuriaga dijo...

Qui diu publicar una entrada diu contestar en un comentari en dos frases... xD