Catalunya serà respectada?

Després de les eleccions, s’han obert un panorama a la política espanyola bastant curiós i a la vegada complex, m'explico:

- la gran victòria del Partit socialista espanyol ha deixat molt tocat a la direcció del Partit Popular i s'especula amb la més que probable dimissió de Mariano Rajoy.

- la majoria de la població catalana ha cregut en Convergència i Unió per a defensar els interessos catalanistes a Madrid i ha augmentat amb un escó la seva presència al congrés dels diputats. Això, juntament amb el vot útil, ha comportat que Esquerra Republicana perdi la frivolera xifra de 5 escons i que Iniciativa Verds, en perdi 1.

- La gent que ha apostat pel vot útil, ha tornat a deixar Catalunya despullada, ara entre CIU i ERC només hi ha 14 escons cosa que abans, entre els dos, sumaven 18.

Ara bé, deixant de banda l'aspecte més estadístic, cal felicitar al cap de campanya del Partit Socialista per vendre, d'una manera brillant, la moto a tots els votants indecisos. La campanya de: si tu no vas, ells tornen. ha donat grans resultats al partit i reafirma a Catalunya com a una sucursal del PSOE encara que se'ns maltracti i no es facin les coses que se'ns han promès. A l'altra banda de la balança, ens trobem amb un Partit Popular que ha estat castigat per la seva campanya anticatalanista. Aquests dos factors han fet que molts catalans es decantessin per un vot útil que a la llarga, segurament pot arribar a ser perjudiciós.

Malgrat això, cal felicitar a Convergència i Unió ja que ha aconseguit superar el bipartidisme i el vot útil i no només s'ha mantingut sinó que ha augmentat en un escó la seva presència al Congrès. Això se'ns dubte és un premi al rigor, coherència i seriositat que abanderen aquest partit que de ben segur defensarà molt bé els interessos catalans a Madrid.

Ara, només queda veure si el PSOE vol formar govern, l'única opció sòlida és ciu, o bé vol governar en minoria. El temps dirà.

Gran resultat a Deltebre

Convergència i Unió ha estat la segona força més votada a Deltebre per devant d'Esquerra Republicana i per darrere del Partit Socialista. Cal destacar que els independents han perdut en 4 anys més de 1200 vots. La majoria d'aquests han anat cap a les llistes del PSC que han augmentat de manera considerable els seus resultats:

PSC: 3643
CIU: 981
ERC: 895
PP: 527
ICV: 90

Un poc d'humor sempre va bé...

La veritat és que deixant de banda les eleccions, aquest ha estat un cap de setmana mogudet. Primer cal destacar la selecció de Rodolfo Chiquilicuatre per a representar a Espanya en el concurs d'eurovisió el proper 24 de maig. Segonament, la derrota del Barça que l'allunya una mica més d'una lliga que cada jornada que passa esta una mica més perduda. El resultat de les dues coses fusionades, ens el presenta CAYE, dibuixant que publica cada dia una caricatura al diari SPORT:

Democràcia de segona

La democràcia és aquella paraula que tant ens reconforta quan la sentim i, a la vegada, aquella paraula que ens indica que el poder està en mans del poble. Així, d'aquesta manera, tots els ciutadans que vagin a votar el pròxim diumenge dia 9 de març a qualsevol de les forces polítiques que es presenten, són sabedors que els seus vots es transformaran en diputats que, al seu temps, defensaran els seus interessos a Madrid. La paraula democràcia, però, indica al meu parer, una altra sèrie de valors: respecte, solidaritat, coherència, seriositat, etc. No és democràcia, per exemple, un debat polític on només estiguin representats dos de les forces polítiques que es presenten a les eleccions, això no és democràcia. Tampoc és democràcia que alguns partits polítics, amb la finalitat d'aconseguir els vots dels ciutadans, utilitzint l'engany i la demagògia per a convençer i manipular a la gent.

Per sort, però, no tots els partits polítics fan servir les mateixes formules. Fem un petit repàs general dels partits polítics que es presenten a les eleccions del diumenge: per una banda, n'hi ha que s'empenyen en fer servir la demagògia, per una altra banda, n'hi ha que enganyen directament a tot l'electorat i, finalment, trobem alguns que són més seriosos i que per tant, no fan ni de l'engany ni de la demagògia la seva bandera.

Arribats a aquest punt, vull dir que m'ha agradat viure d'una manera relativament intensa aquesta campanya política. És realment gratificant veure com hi ha gent que es vol sumar a un projecte polític seriós, coherent, tolerant i catalanista. Però al mateix temps, també es decepcionant i frustrant observar com els que presumeixen de catalanistes i independentistes, es sumen, juntament amb el PSC (PSOE) i ICV, amb el nom d'entensa per a formar part d'una candidatura al senat. És lògic reclamar la indepència quan vas de braçet d'un partit espanyol a unes eleccions? Però si volem anar un poc més alluny, és lògic demana la independència de Catalunya quan es va preferir abans fer President de la Generalitat a un home del PSOE que a un catalanista com Artur Mas? És lògic el fet de deixar perdre aquesta oportunitat per a crear un govern fort i catalanista a Catalunya i que causes por i respecte a Madrid? No ho és.

I al perdre aquestes oportunitats per interessos partidistes, i després de la penosa legislatura de Zapatero, ens hem trobat que des de Espanya, li han faltat el respecte a Catalunya. Una nació que ha estat el motor econòmic i industrial que ha modernitzat a l'estat i a totes les seves comunitats autònomes, ara no està respectada. I és que les promeses incomplertes de Zapatero pasaran a l'història de Catalunya: "Aprovaré el Estatuto que se aprueve des de Cataluña", "cediremos la gestión de los trenes", "se va a desarollar completamente el nuevo Estatut",etc. A això, se li ha d'afegir les apagades de Barcelona, la crisis de les rodalies, la crisi econòmica,etc.

Però, tot i aquesta falta de respecte, tot i aquests insults no verbals cap a tota la població catalana, resulta que el proper diumenge hi ha moltes opcions de què el Partit Socialista guanyi una altra vegada les eleccions aquí a Catalunya. Increïble però cert. Tal com diu Jordi Pujol: "se'ns estan escupint a la cara i ens pensem que són gotes de pluja!". Reaccionem! estem davant d'unes eleccions importantíssimes que decidiràn alguna cosa més que uns govern socialista o un govern popular. Estem davant d'unes eleccions davant de les quals el nom de Catalunya està en joc. Estem davant d'unes eleccions en les quals Catalunya pot tornar a ser respectada o bé continuar sent un joguet en mans dels interessos partidistes. Què pensaran els socialistes si desprès de tot els votem? doncs que se'ns podran tornar a enriure a la cara.

Falten pocs dies per a les eleccions. Pensem i reflexionem. Parle'm. Debatim. Crítiquem. Però sobretot, abans d'introduit la butlleta a dins de la urna, penseu que d'aquell vot depèn una Catalunya forta o bé una Catalunya dèbil. Una Catalunya respectada o una Catalunya no respectada. Vosaltres decidiu.

Vull acabar amb una frase de la pel·lícula de Gladiator: "Si no me respetan es porque no me aman".

Moltes gràcies.